Discos dedicados (XXXIX)

Els indius tenen coca allà al Perú.
Els ianquis, coca-cola refrescant!
Els catalans, la coca de llardons
i l’estupenda coca de Sant Joan.

No us penseu pas que aixó ès una bicoca,
voler anar de verbena i ser una coca.
El personal se’m vol endur a la boca,
del més espavilat al més tanoca.
Deu ser la confitura que els provoca.
Només sortir al carrer tothom s’hi aboca!
M’han dit que aquest destí és el que em pertoca...
I a mi, de grácia no m’en fa ni gota

Sóc una coca,
i sé el que em toca,
no sóc cap soca:
Sóc una coca,

una coca amb molts pinyons.

S’haurá de fer passar per una oca.
Si no, s’em menjaran aquestes loques!
O disfressar-se de foca.
Sois pensar-ho em fa patxoca!
Oh, la coca
de Sant Joan
és, de totes
les coques, la més elegant.

Ens és igual si n´hi ha molta o poca
perqué ens agrades més que la tapioca.
Ja et pots ben amargar sota una roca
i si ara t’atrapem et mengem tota.

Sóc una coca,
i sé el que em toca,
no sóc cap soca:
Sóc una coca,

una coca amb molts pinyons.
(ooooh!)

M’hauré de fer passar per una oca.
Si, no se’t menjaran aquestes loques!
O disfrassar-me de foca...
Sols pensar-ho ens fa patxoca!
Oh, la coca
de Sant Joan
és, de totes
les coques, la més elegant.

Sóc de totes, la més elegant.

Es la coca
de Sant
Joan.

Jaume Sisa, La coca