1 de Maig

Vella, què en saps del Comte Arnau? Què en veies
de la cremor i els espurnells del nas?
Qui es creuria les coses que tu deies?
Qui et sentiria i te'n faria cas?
Sou molts els qui patiu la seva grapa,
a centenars es compten per 'quest volt,
i ell corre més que tots, ningú l'atrapa;
vosaltres sou un feix i ell és tot sol.
No vola el Comte Arnau com la cuera,
ni té el garró tan fi com els isards,
només és un valent que no es fa enrera
i vosaltres només sou uns covards.
Perquè té el seu castell dalt de la roca,
perquè té senyoria i perquè pot,
i perquè ell sap fer seu allò que toca
i s'hi tira de cap com l'aligot,
per això les petjades us espanten!
El seu voler que a tot posa govern
no té fetills ni bruixes que l'aguanten
ni ve de cap misteri de l'infern.
Quan ell passa no cremen els terrossos,
ni el diable es darrera del seu nom;
no és una ombra! És un home de carn i ossos
que menja i que respira com tothom.
I si us ha rebolcat com males guilles,
i ha portat la deshonra als vostres llits,
si us ha desminyonat les vostres filles,
i s'ha rigut del pare i dels marits,
i us ha malmès el bosc i la quintana,
i us ha esclafat com un grapat de nous,
i us ha robat el que li ha dat la gana,
i s'ha dut les arades amb els bous,
si patiu tant calvari i tantes penes,
i el Comte Arnau sols fa el que li convé,
és perquè no teniu sang a les venes
i perquè tots plegats l'hi deixeu fer.

Josep Maria de Sagarra, El Comte Arnau